28.6.06

Tiempos pasados

El anciano miró con semblante grave al muchacho que le preguntaba qué se sentía al amar y ser correspondido. Inspiró. Suspiró. Meditó y, finalmente, le dijo:
«Durante aquellos días felices, al despertar del sueño no importa lo bueno que hubiera sido, sentía que la realidad era mucho mejor.»

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Veig que tenim un pro-Borgista al blog, jejeje!!

Mars Attacks dijo...

Siga el que siga això ^_^

Anónimo dijo...

Che, que no coneixes a Borges? El de les nous!! Jorge Luis Borges, ché, sós un Boludo o què carajo sós!!

Mars Attacks dijo...

Home, igual estaves incitant-me a enverinar als meus rivals polítics. Hi ha que anar amb compte de quin Borgia o Borges parlem...

Anónimo dijo...

Si que te n'has anat lluny amb el teu viatje en el temps, si!! jejeje.